I si ningú no tingués majoria?

La CUP pactaria amb una altra candidatura per a poder ser al govern?

No. No faríem cap pacte per a entrar a governar amb cap de les altres dues candidatures, sinó que tractaríem de fer valer els nostres vots per a que s’aprovessin i es duguessin a terme el màxim nombre de les propostes recollides en el nostre programa.

Si els vots de la CUP són decisius en l’elecció de la persona que ocupi l’alcaldia, aquesta s’haurà de comprometre a un seguit de punts que considerem innegociables i que haurien de ser d’aplicació immediata:

1. Indemnització màxima per a l’alcalde o alcaldessa de 300 €. Apostem per a una contenció de despeses en aquest capítol. L’experiència dels darrers quatre anys ha demostrat que no és necessària la dedicació exclusiva de l’alcalde/-ssa.
2. Els contractes (d’obra, de serveis, de personal laboral fix o eventual...) s’hauran d’aprovar tots pel ple. Tot i que alguns pel seu import poden fer-se des de l’alcaldia o des de la junta de govern, per una qüestió de transparència creiem que s’han de portar a les sessions plenàries de l’ajuntament, on hi ha representats tots els grups municipals i on pot assistir-hi tothom com a públic.  
3. En el cas de contractes d'obres, (de subministraments i de serveis), que pel seu import no sigui exigible tramitació per procediment obert, s'invitarà a presentar la seva oferta econòmica per procediment negociat sense publicitat a totes les empreses del municipi.
4. Continuació del procés d’adscripció al Solsonès, que ha de finalitzar amb la convocatòria d’una consulta popular vinculant.
5. Elecció assembleària de les obres que se sol·licitin al PUOSC de Cellers, Claret i Sant Serni. (En el cas de Torà, al ser molts més veïns i veïnes seria més complicat. Caldria tenir aprovat algun mecanisme de participació i de selecció de propostes)
6. Aprovació immediata d’un ROM que, com a mínim, reculli els aspectes del projecte presentat per la CUP (creació de consells o comissions municipals, participació veïnal als plens, convocatòria de consultes populars si ho sol·licita el 10% de la població), afegint-hi, si cal, noves aportacions que puguin fer-lo encara més participatiu.
7. Creació d’una borsa de treball, on puguin inscriure’s les persones interessades en ocupar llocs de treball dependents de l’ajuntament (residència, guarderia, etc...)
8. Es respectaran els terminis legals en l'aprovació, execució i liquidació dels pressupostos municipals així com en els comptes generals de l'Ajuntament.

Què passaria si cap dels altres dos partits no acceptés aquests punts?

Que en el ple constituent de l’ajuntament la CUP votarà el seu cap de llista (l’Ivan Solé) com a candidat a l’alcaldia, passant a governar en minoria la força més votada.

Què passaria si els altres dos partits acceptessin aquests punts?

Exactament el mateix que en el supòsit anterior; que governaria la llista més votada.

Què passaria si només un dels altres dos partits acceptés aquests punts?

Si aquests punts només són acceptats per una dels altres partits, la CUP deixaria governar aquesta formació. En aquest supòsit, abans de la constitució del nou ajuntament, la CUP convocaria un acte públic explicant quina ha estat la resposta dels altres dos grups polítics al nostre document.

La CUP es conformaria només amb l’aprovació dels punts d’aquest document?

No, això només seria determinant a l’hora de decidir l’accés a l’alcaldia. Independentment de que governés un partit o un altre, la CUP tractaria de que es duguessin a terme el màxim nombre possible de les propostes del seu programa polític.

En el cas d’incompliment d’acords per part del partit en el govern ens reservem el dret de promoure canvis en l’alcaldia.

Assemblea de Torà de la CUP

La llista electoral de la CUP de Torà. Qui som?

IVAN SOLÉ i APARICIO. 33 anys. Ha estudiat magisteri musical a la Universitat de Lleida i la Escuela Nacional de Música de la UNAM (Mèxic DF). Actualment fa de cambrer mentre espera entrar a llistes. Membre de l’Assemblea de la CUP de Torà des dels inicis l'any 1998. Vinculat a diverses entitats de l’Esquerra Independentista, així com a diverses associacions cultural, socials i d’altres àmbits. Va ser regidor de l’Ajuntament de Torà entre els anys 1999 i 2003. Ha col·laborat en diversos projectes de cooperació amb Amèrica Llatina .



JORDI VILASECA i CANTACORPS. 28 anys. Estudiant de ciències de l'activitat física i l'esport a la Universitat de Lleida. Durant molts anys ha treballat d’instal·lador de fontaneria. Vinculat des de sempre al ciclisme comarcal i a diversos moviments socials. Membre de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

MERCÈ GARGANTÉ i SOLÉ. 27 anys. Llicenciada en ciències polítiques i de l'administració, tècnica en salut ambiental, postgraduada en anàlisi i intervenció sòcio-ambiental. A dia d'avui està realitzant un màster de patrimoni cultural i desenvolupament local, compaginant-ho amb feines remunerades de caire temporal pel territori. Forma part de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

RAMON PORTA i FERRAZ. 30 anys. Graduat en Art i Disseny per l’Escola Massana (UAB) i l'escola HDK (Universitat de Göteborg, Suècia). Graduat en Dibuix Publicitari i Disseny Gràfic per l’Escola Superior d'Art i Disseny Llotja (Barcelona). Actualment viu a la vall de Cellers i treballa com a freelance realitzant projectes d'il·lustració i gràfica publicitària per a empreses, associacions i entitats socials i culturals. Membre de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

IMMA NOGUEROLA i SOLÀ. 26 anys. Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Màster en Ciència i Tecnologia de l'Aigua per la Universitat de Girona. Actualment treballa com a professora associada a la Universitat de Girona i en un Centre Psicopedagògic com a docent. Membre de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

MARC BADIA i MIRAMUNT. 29 anys. Títol d'estudis de grau mitjà en Treballs forestals i conservació del medi natural. Forma part de diferents entitats culturals de la comarca, així com del diables de Sanaüja i de les caramelles d'Ardèvol. Membre del cos de Bombers Voluntaris de Torà.

MIQUEL ALBRICH i CALVO. 34 anys. Enginyer Tècnic Agrícola en Mecanització i Construccions Rurals per l'ETSEA de Lleida. Treballa com a Tècnic Agrícola en el sector carni. Forma part del grup de grallers de Torà com d'altres poblacions. Es presenta com a independent.

ROGER ESTEVE i MAS. 23 anys. Estudiant de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a la Universitat de Lleida. Vinculat a diverses organitzacions de l'Esquerra Independentista de caràcter  juvenil i estudiantil des de l'any 2007. Forma part de diverses entitats culturals de la comarca, com els geganters de la vila o els diables de Sanaüja. Membre del cos de Bombers Voluntaris de Torà i de l'ADF.

JOSEP ANTONI VILALTA i COLETES. 44 anys. Treballa com a conductor assalariat. Des del 1987 ha militat en diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista. Membre de l’Assemblea de la CUP de Torà des de la seva fundació i regidor de l’Ajuntament de Torà des del 1999. Al llarg dels anys ha participat en diferents entitats i campanyes, tant a nivell local com nacional.

JORDI MOLINS i MIRÓ. 29 anys. Ha estudiat de delineant a l'Institut Torrevincens a Lleida. Actualment treballa com a autònom en el sector del transport. Està vinculat a les llistes de la CUP des de 2003. És de Torà de tota la vida.

Per l’aprofundiment democràtic.

La defensa de la participació ciutadana ha estat, és i serà un dels eixos centrals del nostre programa polític. Per aquest motiu, en dues ocasions la CUP va presentar, sense que s’aprovés, una proposta de Reglament Orgànic Municipal (ROM) per a l’Ajuntament de Torà que incloïa:

·         La creació de Consells Municipals de participació ciutadana de caire sectorial (cultura, turisme, medi ambient, joventut, sanitat, esports, ensenyament, etc...) i territorial (dels diferents nuclis de població). La inexistència d’un reglament que n’estableixi clarament el funcionament provoca que aquest tipus d’organismes puguin ser utilitzats de manera arbitrària per l’Ajuntament. La creació d’una Comissió de Sanitat, l’any 2006, i la seva posterior desaparició, després de les eleccions de 2007 i amb alguns dels seus promotors al govern municipal, n’és un clar exemple.

·         La possibilitat de convocar consultes populars, si així ho sol·licitava el 10% de la població del municipi, amb el compromís que l’ajuntament consideraria vinculants els resultats.

·         La participació de veïnes i veïns als Plens Municipals, en qualsevol punt de l’ordre del dia i abans de cada votació (per tal que els regidors i regidores votin havent escoltat tothom que hagi volgut opinar o aportar informació sobre el tema sotmès a debat i votació).

·         L’accés de veïnes, veïns i entitats a la documentació municipal (especialment a les Actes dels Plens, de les Juntes de Govern Local i de les Comissions que han de poder ser consultades a la Biblioteca Municipal i per Internet)

De cara a aquest nou quadrienni considerem imprescindible l’aprovació immediata d’un ROM que, com a mínim, reculli els aspectes del projecte presentat, afegint-hi, si cal, noves aportacions que puguin fer-lo encara més participatiu.

Cal avançar cap a uns pressupostos participatius. L’ajuntament ha d’estudiar i difondre entre la població les experiències que en aquest àmbit ja funcionen en altres municipis, per tal de poder-ho posar en marxa de forma progressiva malgrat les limitacions que comporta disposar de poques partides de lliure disposició. Un pas en aquest sentit seria debatre en assemblees populars i posar a votació les obres que es demanen en els principals programes de subvencions per a cadascun dels quatre nuclis que hi tenen dret. En el cas del PUOSC els nuclis reconeguts són Torà, Sant Serni, Claret i Cellers.

Creiem que cal fer assemblees i consultes populars davant temes puntuals o problemàtiques concretes. En aquest sentit a finals de 2009 vam proposar que, aprofitant la consulta sobre la independència, es consultés als veïns i veïnes del municipi si volien formar part de la vegueria Central o de la de Ponent. Els altres dos grups no van acceptar-ho.

L’Ajuntament disposa del web www.tora.cat, on creiem que hi hauria d’haver penjada tota la informació municipal d’interès general (actes de Plens i de Juntes de Govern, ordenances, planejament urbanístic), especialment la que estigui en període obligatori d’exposició pública. El novembre de 2007 l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de la CUP on s’acordava penjar les actes dels plens al web municipal. Aquest acord no s’ha dut a terme.

L’Ajuntament ha d’utilitzar tots els mitjans possibles per a difondre informació municipal (convocatòries de plens, ofertes públiques d’ocupació, actes públics, etc...), incloses les xarxes socials.

Per una gestió transparent.

Cal evitar caure en una despesa descontrolada, en totes les partides pressupostàries, i més tenint en compte que amb l’aprovació (amb el vot en contra de la CUP) de dues operacions de crèdit, de 350.000 € (aprovada el desembre de 2009) i  de 200.000 € (aprovada el desembre de 2010), , la disminució d’ingressos (principalment els relacionats amb la construcció) i la segura disminució de les subvencions.

Continuarem defensant la màxima progressivitat possible en els impostos i les taxes municipals.

És necessària una major transparència en la contractació de personal per part de l’Ajuntament. En el cas dels llocs de treball fixes cal donar la màxima difusió a la convocatòria de places i no variar-ne substancialment les condicions laborals o salarials amb posterioritat a l’adjudicació de la plaça. Per a les substitucions temporals seria necessària la creació d’una borsa de treball, on puguin inscriure’s les persones interessades, per evitar que, amb l’excusa de la urgència, es contracti persones menys capacitades que altres que resten sense feina.

En l’àmbit laboral ens hem oposat sempre, i continuarem oposant-nos, a l’augment de les diferències salarials entre les persones que treballen per l’Ajuntament (tant entre el funcionariat i com entre el personal laboral).

Per un urbanisme al servei de la majoria.

L’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen poder real i on, per tant, es poden prendre decisions que, encara que no sigui de manera immediata, determinen com serà el nostre municipi en el futur. Els acords en aquest àmbit poden afavorir una minoria privilegiada o beneficiar una àmplia majoria de la ciutadania.

El preu dels habitatges a Torà continua sent excessivament car.  La capacitat d’influència de l’Ajuntament no és molt gran però sí que determinades polítiques municipals poden atenuar o, en cas contrari, agreujar aquesta situació. En aquest sentit creiem que cal:

·         Forçar la urbanització de les zones urbanes no desenvolupades. L’existència d’àmplies zones sense urbanitzar, al bell mig de la vila, només afavoreix l’especulació de la propietat, ja que aquesta gaudeix de l’augment del valor del sòl sense que li suposi cap cost. L’obertura de carrers en aquests espais suposaria una despesa per als propietaris que podrien recuperar posant a la venda un determinat nombre de parcel·les. Aquest augment de l’oferta hauria de comportar una baixada del preu del sòl.

·         Condicionar la concessió de llicències d’obra a l’obligació de dur a terme les obres d’urbanització. (Si no es fa així els venedors i/o promotors no urbanitzen i acaben pagant-ho posteriorment els compradors de l’habitatge).

El quadrienni anterior es va aprovar un polígon industrial, després de consensuar-ne la ubicació i l’extensió. Després de l’aprovació provisional es va trametre l’expedient als diferents organismes que en tenen competències. La majoria de les respostes van ser favorables i altres van proposar-hi modificacions. Durant els últims quatre anys l’equip de govern no ha portat al ple cap proposta de modificació per a poder complir els requisits exigits i poder aprovar definitivament el projecte. Continuem defensant la necessitat d’un polígon que permeti disposar de sòl industrial davant de qualsevol necessitat imminent sense caure en macroprojectes que comportin la requalificació de grans extensions de territori.

Defensarem la incompatibilitat entre fer de tècnic municipal i treballar per a interessos privats al propi municipi.

Sempre hem considerat una prioritat la lluita per l’eliminació de les barreres arquitectòniques: la primera moció presentada per la CUP el 1999 va proposar fer accessible... l’entrada al consultori! Aquests últims quatre anys hem insistit en la necessitat de fer accessibles a tota la ciutadania els diferents espais públics: vam presentar al·legacions, que van ser desestimades per l’Ajuntament, al projecte d’urbanització del carrer Montsec, perquè les voreres no complien les amplades mínimes del codi d’accessibilitat, i vam presentar una moció per a fer accessible l’espai cultural del Convent, que es va aprovar però encara no s’ha dut a terme.

Cal introduir criteris de sostenibilitat en la construcció d’habitatges i en els edificis municipals.

Un desenvolupament al servei de les persones.

La manca d’una oferta laboral suficientment diversificada per a atraure la gent jove del municipi un cop acabats els estudis és una de les principals mancances de la majoria de municipis rurals.

Una de les prioritats ha de ser la diversificació econòmica, per aquest motiu creiem que cal desencallar els tràmits per a l’aprovació definitiva del Polígon Industrial del Camí de Palouet.

L’obtenció o la pèrdua de serveis públics supramunicipals a la nostra Vila repercuteix en el comerç municipal. Cal defensar-los.

S’hauria de potenciar el mercat municipal.

Cal insistir en la reivindicació constant de la millora de serveis com la xarxa viària, les telecomunicacions o el subministrament elèctric i estudiar la viabilitat

d’una xarxa de distribució de gas.

Defensàvem la creació d’un Consell Municipal de Turisme, que prioritzés la promoció turística de Torà i de la Vall del Llobregós, tenint més en compte la situació geogràfica i les vies de comunicació que la divisió administrativa. No s’ha creat aquest consell però sí una Associació de Municipis de la Vall del Llobregós amb la mateixa finalitat, que valorem molt positivament. Ara cal que,  un cop constituïda, es posi en marxa actuacions concretes de promoció turística.

Per la millora dels serveis públics.

Amb la posada en funcionament de la nova Llar d’Infants i la remodelació del Col·legi Públic, Torà disposa d’unes bones instal·lacions escolars i cal centrar els esforços en disposar dels recursos humans suficients per a ambdós centres. En el cas de la Llar d’infants cal vetllar per una correcta selecció del personal.

 Davant la possibilitat d’haver d’escollir adscripció d’IES, entre els instituts de Calaf i Guissona, cal fer-ho mitjançant consulta als pares i mares dels alumnes.

Consultori, CAP i transport sanitari: cal mantenir una reivindicació continua de serveis, així com la denúncia dels casos de mal funcionament, independentment de quin sigui el color polític de l’administració responsable dels serveis.

Residència: caldria fer una petita ampliació per tal de fer-la econòmicament rendible i poder mantenir aquest servei a la nostra Vila. 

Casal d’Avis: s’ha de buscar finançament extern per a mantenir- lo a Cal Socarrats fins que sigui possible traslladar-lo a un espai de titularitat pública.

 Considerem necessària la construcció d’un tanatori. 

Últimament s’ha aprovat la reforma i ampliació del Cementiri de Torà. Ho trobem encertat i esperem que aquest projecte es dugui a terme el més aviat possible.

Cal mantenir i, si és possible, augmentar horaris dels serveis d’atenció social.

 Volem impulsar la creació d’un punt d’assessorament i d’inserció laboral en dependències municipals, amb l'objectiu de suplir les mancances informatives tant de les treballadores i els treballadors, com de les persones en situació d’atur. Proposem la creació d’una borsa de treball, que sigui operativa des del web municipal.

Cal reivindicar la Vall del Llobregós com a àmbit de serveis supramunicipals.

Per un territori viu.

Cal combatre la situació de desigualtat existent entre les diferents zones del municipi, amb actuacions concretes que millorin la qualitat de vida de les veïnes i veïns de l’Aguda, la vall de Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Puig-redon, Sant Serni i Vallferosa. Algunes actuacions a impulsar serien:

La continuació de la portada d’aigües a les masies que encara no en tenen. Cal continuar reivindicant l’aigua de la Llosa de Cavall, perquè si tenim en compte l’orografia del nostre municipi és la millor solució de cara a futurs abastaments. Entenem que aquesta reivindicació és més factible amb la incorporació de Torà al Solsonès.

 La defensa de l’agricultura com a activitat d’arrelament de la població al territori. Cal potenciar les ajudes municipals (com ara bonificacions en llicències d’obres) .

 Cal promoure també activitats complementàries a l’agricultura com el turisme rural.

Quan s’aprovi definitivament el Pla Especial Urbanístic conegut com a “Catàleg de masies i cases rurals” quedarà regulada l’edificació de les edificacions aïllades però restarà pendent la regulació dels petits nuclis urbans (l’Aguda, Cellers, Claret, Sant Serni). Per a cadascun d’aquests nuclis caldria redactar Plans Especials consensuats amb els veïns i veïnes de cada nucli. 

Oficialment el nostre municipi té reconeguts com a nuclis de població Torà, Claret, Sant Serni i Cellers. S’han iniciat els tràmits per al reconeixement oficial de l’Aguda, fet que suposaria el dret d’aquesta entitat de població a rebre subvencions pròpies en programes com el PUOSC.

En els nuclis reconeguts s’haurien de convocar d’assemblees populars per a escollir les obres prioritàries per a incloure al PUOSC.

Caldria rehabilitar l’edifici de l’escola de Sant Serni com a local social i arxiu (planta baixa) i com a habitatge de lloguer (primer pis).

A l’hora d’actuar en la millora de camins, continuem defensant que cal prioritzar els camins a nuclis (i entre els diferents nuclis) i a cases habitades per davant dels que van a cases deshabitades o d’usos agrícoles o forestals. En aquest sentit creiem que caldria prioritzar l’asfaltat del camí de l’Aguda.

Continuarem defensant la necessitat que totes les zones habitades del municipi puguin disposar dels màxims serveis possibles: comunicacions, telecomunicacions, abastament d’aigua, sanejament, subministraments d’energia.... En aquest sentit es va aprovar per unanimitat la construcció del repetidor de telecomunicacions a la Serra de Claret.

Per la defensa del medi.

La defensa del territori ha de ser un element central i transversal que impregni el conjunt de l’activitat municipal de la necessitat d’establir, en tots els àmbits, una política respectuosa amb el medi ambient, la qualitat de vida i la salut de les persones.

Algunes de les propostes concretes que creiem que caldria impulsar:

Reivindicar, davant l’Agència Catalana de l’Aigua, la construcció d’una depuradora d’aigües residuals. Torà és la població més gran de l’actual comarca de la Segarra que no disposa d’aquest servei. A més, cal tenir en compte l’existència d’estudis d’impacte ambiental que destaquen la necessitat d’una depuradora a Torà degut a l’existència, aigües avall, de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Vall del Llobregós.

Continuem defensant una indústria neta. El nostre municipi necessita créixer industrialment, però ha de fer-ho per tal de poder-hi viure millor, no a consta de la qualitat de vida dels veïns i les veïnes.

Promoure la declaració d’algun tipus de protecció a la capçalera de la riera de Llanera.

Reivindicar mesures compensatòries a la pagesia en cas d’hipotètiques limitacions causades per la declaració de LIC i ZEPA del marge esquerre del Llobregós. El novembre de 2008, la CUP va presentar una moció, rebutjada per l’equip de govern, demanant aclarir els usos que podien dur-se a terme a la zona inclosa Xarxa Natura 2000.

Establir a l’ordenança ramadera mesures per a reduir-ne l’impacte visual de les granges (tanques arbrades, teulades vermelles, carta de colors per a les sitges...).

Entenem l’agricultura com una l’activitat humana indissociable del medi natural. Per tant creiem que cal promoure un model agrícola integrat en el medi i respectuós vers aquest. Cal defensar una major protecció i potenciació de l’agricultura i la ramaderia, davant de l’abandonament del sector, que permeti viure dignament de l’activitat agrícola.

A proposta de la CUP, es va declarar per unanimitat Torà municipi lliure de transgènics. Creiem que el cultiu de transgènics està emmarcat en un àmbit molt incert, mancat de seguretat i d’estudis científics fiables davant els potencials riscs ecològics, socials i en l’àmbit de la salut. Per altra banda, els transgènics vegetals són un instrument de les grans multinacionals per a monopolitzar els mercats.

Promoure la creació d’una Associació de Defensa Forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (amb els municipis veïns) independent de l’ADF Segarra.

Continuar a l’aguait davant l’amenaça que suposa per a les zones rurals la utilització del nostre territori com a destí d’aquelles activitats expulsades de les grans concentracions urbanes, industrials i turístiques: abocadors de residus, indústries contaminants i/o perilloses... En aquest sentit, durant aquests darrers anys hem hagut de posicionar-nos activament contra dos projectes de plantes de residus situades al municipi de Pinós, a poca distància dels límits municipals de Torà (un abocador de residus industrials i urbans i un de residus orgànics).

Impulsar campanyes d’educació ambiental i de conscienciació.

Establir criteris ambientals en la fiscalitat municipal, establint bonificacions per a les pràctiques beneficioses amb el medi (estalvi d’aigua, ús d’energies renovables...)

Per l’ordenament racional del territori.

En relació a la divisió territorial, la CUP és partidària de l’adscripció de Torà al Solsonès com a la via més ràpida i factible d’incorporació a la vegueria Central.

A dia d’avui s’han fet tots els tràmits per la incorporació al Solsonès i s’està pendent de l’autorització de Governació per a fer el referèndum a les veïnes i veïns del municipi de Torà, el resultat del qual vincularà la situació definitiva. Aprofitem per manifestar que el primer pas havia d’haver estat la realització d’una consulta popular per a saber la voluntat dels habitants i que fos aquesta voluntat la que hagués produït, en conseqüència, l’inici de tot el procés (al novembre de 2009 la CUP va proposar la convocatòria d’aquesta consulta).

En cas d’incorporar-nos al Solsonès passaríem a ser d’una comarca de muntanya, amb els avantatges que això suposa tant per a l’Ajuntament com per a particulars (increment de les subvencions a l’agricultura, beques per a estudiants, etc). Per si el canvi de comarca no progressés caldria tramitar simultàniament la declaració de municipi de muntanya, que ja tenen municipis veïns com Biosca i que també permeten disposar d’alguns dels avantatges de les comarques de muntanya.

 Referent a l’expedient de segregació de les masies del nord de Llanera, la CUP va ser l’únic grup municipal que va defensar una solució negociada a aquest conflicte, oposant-se a la via judicial. L’Ajuntament de Torà va guanyar als tribunals però el tema continua sense resoldre. Continuem defensant una solució dialogada, que permeti el canvi de municipi de les masies que així ho van sol·licitar, en el marc d’una negociació amb totes les administracions afectades i que faciliti la solució a altres problemàtiques pendents (adscripció comarcal, municipi de muntanya, abastament d’aigües...)

 Al marge de l’adscripció comarcal dels diferents municipis defensem la Vall del Llobregós com a espai per a compartir serveis supramunicipals, en tots aquells àmbits on sigui possible (des de l’ensenyament o sanitat fins a la promoció turística o l’ADF).

Per la cohesió social i la plena integració.

Partint del principi que la totalitat de la ciutadania ha de tenir els mateixos drets i els mateixos deures, independentment del seu origen geogràfic, i de l’existència de problemàtiques específiques que afecten la població nouvinguda, creiem necessàries algunes actuacions que, tot i anar adreçades a sectors procedents de la immigració, beneficien el conjunt del poble. 

La prestació de serveis de mediació cultural, adreçats a problemàtiques específiques de la immigració. En el seu moment la posada en marxa d’aquest servei va descol·lapsar l’assistent social, i per tant va beneficiar el conjunt de toranesos i toraneses.

La plena integració de la població nouvinguda és un objectiu que beneficia el conjunt de la població, de la mateixa manera que, en sentit contrari, l’exclusió social i la creació de guetos és un problema que afecta tothom. En aquest sentit cal fomentar cursos de formació (especialment de català) i xerrades d’assessorament (sobre contractes de treball, regularitzacions, drets i deures...).

L’objectiu ha de ser la integració lliure, natural i al 100% de la població nouvinguda, que ha d’assumir valors fonamentals de la nostra societat com la

laïcitat, l’escolarització obligatòria o la igualtat de gènere.

Per un jovent participatiu.

Creiem que una de les tasques de l’Ajuntament, i en especial de la regidoria de joventut, ha de ser el foment de l’associacionisme i l’autoorganització juvenil, tot respectant la pluralitat del jovent de la nostra societat.

Mitjançant l’educació i la conscienciació (organització de cursos, xerrades i activitats diverses) cal lluitar contra l’extensió, especialment entre els sectors més joves, d’ideologies i actituds intolerants i totalitàries com el racisme, el feixisme, la xenofòbia, el sexisme, l’homofòbia...

Igualment cal promoure cursos i xerrades adreçades fomentar la seva formació del jovent en tots els àmbits possibles.

Continuem apostant per la implicació de la gent jove en els temes que afecten a la totalitat de la població, i molt especialment en la política municipal.

Voler marginar el jovent d’aquells temes que no són estrictament juvenils és fomentar allò que tan sovint (i tan gratuïtament) s’afirma: que “els joves passen de tot”. Per tal de fomentar aquesta participació el ROM que proposa la CUP estableix els 16 anys com a edat per a poder participar en els diferents Consells Municipals i en les consultes populars.

Per un municipi solidari.

Sempre que es debatin posicionaments públics de l’Ajuntament (mocions, adhesions a campanyes...), la CUP votarà en defensa dels drets nacionals i socials dels pobles i de les llibertats individuals i col·lectives. Tot i que alguns cops aquest tipus de mocions poden quedar-se en simples declaracions de caire simbòlic, en altres casos tenen una repercussió clarament positiva: En aquest sentit cal recordar que tot el moviment social generat per les consultes sobre la independència es va iniciar amb l’aprovació d’una moció presentada per l’únic regidor de la CUP a l’ajuntament d’Arenys de Munt.

Des de l’ajuntament s’ha de donar suport a totes aquelles entitats que lluiten contra la pobresa, la marginació, l’analfabetisme i en defensa dels drets humans i, en general, d’una societat més lliure i més justa.

També cal fomentar i donar suport a les diferents campanyes de solidaritat amb els països que, arreu del món, són víctimes de la guerra, l’imperialisme, la fam, els desastres naturals... i amb els pobles que lluiten per la seva llibertat. L’acollida de nens i nenes sahrauís o les brigades a Chiapas o Nicaragua, serien exemples de campanyes en aquesta línia.

Cultura: eina de convivència i llibertat.

L’Ajuntament va aprovar un projecte de Local Polivalent a la zona de les piscines que, pel seu elevat cost econòmic, cal entendre com un projecte a llarg termini. Durant el proper quadrienni caldria promoure una primera fase, incloent-la al PUOSC, que permetés, en pocs anys, alliberar el poliesportiu d’actes festius.

Referent a la restauració del Patrimoni, defensem que cal prioritzar dues grans línies d’actuació: la intervenció en els monuments més emblemàtics i la consolidació d’aquells béns, que tot i poder ser considerats de menys interès, estan en una situació d’amenaça més imminent.

Volem que es dugui a terme el projecte, aprovat fa quatre anys a proposta de la CUP, d’accés al Pou de gel de Torà des de la Plaça de la Creu, sense passar per cap propietat privada i el seu aprofitament com a atractiu turístic al bell mig de la vila.

S’ha de donar la màxima difusió de les festes populars del municipi (especialment les diferents Festes Majors i la festa del Brut i la Bruta...). S’ha de mantenir la gratuïtat de la Festa Major de Torà disminuint despeses.

Cal donar suport a totes les iniciatives culturals que es promoguin des de les entitats.

És convenient i necessari adaptar les Festes dels Priors i les Priores, tant de Sant Gil com del Roser, per tal de garantir la seva continuïtat. És important que en el procés d'adaptació hi participin els diferents sectors implicats per tal que la festa continuï sent tant popular i nostrada com ha estat fins ara.

Proposem la creació d’un Consell Municipal de Cultura (amb presència de totes les entitats culturals del municipi) i d’una Comissió de Festes.

Per unes noves tecnologies accessibles.

S’ha de fomentar l’ús de les noves tecnologies i continuar organitzant cursos entre tots els sectors de població (especialment entre la població amb més dificultats per accedir-hi, com les persones de més edat) i garantir que arribin a tots els punts del municipi.

La CUP aposta per difondre informació sobre l’assemblea i l’ajuntament a traves de les xarxes socials.

Cal estudiar la possibilitat (tècnica, econòmica i legal) de facilitar l’aprofitament públic i gratuït de connexió wi-fi des de les dependències municipals i abastiment a totes les zones del municipi.

Una altra de les línies d’actuació és la difusió del programari lliure entre els usuaris i usuàries d’internet.

Cal vetllar per a que Torà tingui cobertura de TDT. La construcció d’un centre de telecomunicacions a la serra de Claret, aprovada per unanimitat, té com a objectiu fer arribar la TDT, (i altres serveis com internet o la telefonia mòbil) a totes les zones del municipi.

La posada en marxa de la TDT ha suposat un augment de l’oferta televisiva amb una gran quantitat de canals, molts d’ells de qualitat ínfima i aliens al nostre país i, en canvi, es dóna la paradoxa que no es podem veure alguns canals comarcals (del Bages o de l’Anoia) que fan arribar el senyal fins a municipis veïns. L’Ajuntament hauria de fer possible la recepció d’aquests canals i, en general, de tots els de parla catalana que encara no arriben al municipi.

Per un esport a l’abast de tothom.

Entenem que Torà ha de prioritzar la millora i un bon manteniment de les infraestructures existents (poliesportiu, piscines, camp de futbol, etc). A més cal:

Promoure i facilitar una major utilització del equipaments existents.

Estudiar la possible ubicació d’un rocòdrom, per a practicar l’escalada, al pavelló poliesportiu.

Promoure l’esport extra escolar i de base i fomentar hàbits saludables mitjançant l’activitat física.

Donar suport als clubs esportius existents o de nova creació.

Entenem que des de l’Ajuntament no s’han de promoure esports que siguin agressius amb el medi ambient ni aquells que, pel seu elevat cost, no siguin accessibles a la pràctica totalitat de la població.

En un altre nivell, creiem que des de l’administració local cal donar suport a les campanyes de suport a les seleccions nacionals catalanes.