Ple ordinari 12 agost 2011.

Divendres 12 d'agost

21,30 hores

Ordre del dia:

1-LECTURA I APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

2-RATIFICACIÓ, SI S’ESCAU, DEL RÈGIM DE DEDICACIÓ DELS CÀRRECS ELECTES QUE HA ESTAT APROVAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL. 

-          Aprovat actualment per les Bases d’execució del pressupost 2011: Alcaldia – indemnització de 400 € mensuals i regidors equip de govern 300 € mensuals.

-           Proposta actual equip de govern: Alcaldia - 2.000 € nets mensuals per 14 pagues  i 150 € mensuals indemnitzacions regidors equip de govern. Sumant-hi les quotes a la Seguretat Social el cost anual de l’alcaldia és de 37.185,74 €!!

-          COST ANTERIOR equip de govern: 1.900 € mensuals

-          COST ACTUAL equip de govern: 3699 € mensuals

-          Diferència 1.799 € mensuals (21.588 € anuals!!!)

-          Indemnització assistència plens: 36 €. Fa 12 anys que és el mateix import.

3-APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ASSIGNACIÓ D’UNA DOTACIÓ ECONÒMICA ALS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS.

4-ACCEPTACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA SUBVENCIÓ ATORGADA A AQUESTA CORPORACIÓ LOCAL COM A TITULAR D’UNA LLAR D’INFANTS, CURS 2010-11

5-APROVACIÓ PROVISIONAL, SI S’ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PER L’ESTADA A LA LLAR D’INFANTS “EL JARDÍ” QUE REGIRÀ A PARTIR DEL DIA 1 DE SETEMBRE DE 2011.

Taxes 2010-11: Matrícula 50€, Quota mensual 85€, Quota amb menjador inclòs mensual 125€, Servei menjador mesos esporàdics 55 €.

Proposta equip de govern taxes 2011-12: Matrícula 55€ (augment 10%), Quota mensual 90€ (augment 5,9%), Quota amb menjador inclòs mensual 130 € (augment 4 %), Servei menjador mesos esporàdics 60 € (augment 9%)

6-ACCEPTACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES AJUDES I NORMATIVA, EN RELACIÓ AL PROJECTE MODIFICAT DE LA REFORMA DE LA PLAÇA DEL VALL (Model-1.2)

7-APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA 1a CERTIFICACIÓ D’OBRA “INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTÀICA I ENLLUMENAT DEL NUCLI I EL MONESTIR DE CELLERS”

8-APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES SOL·LICITUDS PRESENTADES PER A LA BONIFICACIÓ DE LA QUOTA CORRESPONENT A L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES.

9-RATIFICACIÓ, SI S’ESCAU, DEL DECRET D’ALCALDIA DE DATA 29 DE JULIOL DE 2011.

Proposta Festes locals 2012: dilluns de la segona pasqua i vigília Festa major Torà.

10-RELACIÓ DE DECRETS D’ALCALDIA

11-PRECS I PREGUNTES

I si ningú no tingués majoria?

La CUP pactaria amb una altra candidatura per a poder ser al govern?

No. No faríem cap pacte per a entrar a governar amb cap de les altres dues candidatures, sinó que tractaríem de fer valer els nostres vots per a que s’aprovessin i es duguessin a terme el màxim nombre de les propostes recollides en el nostre programa.

Si els vots de la CUP són decisius en l’elecció de la persona que ocupi l’alcaldia, aquesta s’haurà de comprometre a un seguit de punts que considerem innegociables i que haurien de ser d’aplicació immediata:

1. Indemnització màxima per a l’alcalde o alcaldessa de 300 €. Apostem per a una contenció de despeses en aquest capítol. L’experiència dels darrers quatre anys ha demostrat que no és necessària la dedicació exclusiva de l’alcalde/-ssa.
2. Els contractes (d’obra, de serveis, de personal laboral fix o eventual...) s’hauran d’aprovar tots pel ple. Tot i que alguns pel seu import poden fer-se des de l’alcaldia o des de la junta de govern, per una qüestió de transparència creiem que s’han de portar a les sessions plenàries de l’ajuntament, on hi ha representats tots els grups municipals i on pot assistir-hi tothom com a públic.  
3. En el cas de contractes d'obres, (de subministraments i de serveis), que pel seu import no sigui exigible tramitació per procediment obert, s'invitarà a presentar la seva oferta econòmica per procediment negociat sense publicitat a totes les empreses del municipi.
4. Continuació del procés d’adscripció al Solsonès, que ha de finalitzar amb la convocatòria d’una consulta popular vinculant.
5. Elecció assembleària de les obres que se sol·licitin al PUOSC de Cellers, Claret i Sant Serni. (En el cas de Torà, al ser molts més veïns i veïnes seria més complicat. Caldria tenir aprovat algun mecanisme de participació i de selecció de propostes)
6. Aprovació immediata d’un ROM que, com a mínim, reculli els aspectes del projecte presentat per la CUP (creació de consells o comissions municipals, participació veïnal als plens, convocatòria de consultes populars si ho sol·licita el 10% de la població), afegint-hi, si cal, noves aportacions que puguin fer-lo encara més participatiu.
7. Creació d’una borsa de treball, on puguin inscriure’s les persones interessades en ocupar llocs de treball dependents de l’ajuntament (residència, guarderia, etc...)
8. Es respectaran els terminis legals en l'aprovació, execució i liquidació dels pressupostos municipals així com en els comptes generals de l'Ajuntament.

Què passaria si cap dels altres dos partits no acceptés aquests punts?

Que en el ple constituent de l’ajuntament la CUP votarà el seu cap de llista (l’Ivan Solé) com a candidat a l’alcaldia, passant a governar en minoria la força més votada.

Què passaria si els altres dos partits acceptessin aquests punts?

Exactament el mateix que en el supòsit anterior; que governaria la llista més votada.

Què passaria si només un dels altres dos partits acceptés aquests punts?

Si aquests punts només són acceptats per una dels altres partits, la CUP deixaria governar aquesta formació. En aquest supòsit, abans de la constitució del nou ajuntament, la CUP convocaria un acte públic explicant quina ha estat la resposta dels altres dos grups polítics al nostre document.

La CUP es conformaria només amb l’aprovació dels punts d’aquest document?

No, això només seria determinant a l’hora de decidir l’accés a l’alcaldia. Independentment de que governés un partit o un altre, la CUP tractaria de que es duguessin a terme el màxim nombre possible de les propostes del seu programa polític.

En el cas d’incompliment d’acords per part del partit en el govern ens reservem el dret de promoure canvis en l’alcaldia.

Assemblea de Torà de la CUP

La llista electoral de la CUP de Torà. Qui som?

IVAN SOLÉ i APARICIO. 33 anys. Ha estudiat magisteri musical a la Universitat de Lleida i la Escuela Nacional de Música de la UNAM (Mèxic DF). Actualment fa de cambrer mentre espera entrar a llistes. Membre de l’Assemblea de la CUP de Torà des dels inicis l'any 1998. Vinculat a diverses entitats de l’Esquerra Independentista, així com a diverses associacions cultural, socials i d’altres àmbits. Va ser regidor de l’Ajuntament de Torà entre els anys 1999 i 2003. Ha col·laborat en diversos projectes de cooperació amb Amèrica Llatina .



JORDI VILASECA i CANTACORPS. 28 anys. Estudiant de ciències de l'activitat física i l'esport a la Universitat de Lleida. Durant molts anys ha treballat d’instal·lador de fontaneria. Vinculat des de sempre al ciclisme comarcal i a diversos moviments socials. Membre de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

MERCÈ GARGANTÉ i SOLÉ. 27 anys. Llicenciada en ciències polítiques i de l'administració, tècnica en salut ambiental, postgraduada en anàlisi i intervenció sòcio-ambiental. A dia d'avui està realitzant un màster de patrimoni cultural i desenvolupament local, compaginant-ho amb feines remunerades de caire temporal pel territori. Forma part de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

RAMON PORTA i FERRAZ. 30 anys. Graduat en Art i Disseny per l’Escola Massana (UAB) i l'escola HDK (Universitat de Göteborg, Suècia). Graduat en Dibuix Publicitari i Disseny Gràfic per l’Escola Superior d'Art i Disseny Llotja (Barcelona). Actualment viu a la vall de Cellers i treballa com a freelance realitzant projectes d'il·lustració i gràfica publicitària per a empreses, associacions i entitats socials i culturals. Membre de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

IMMA NOGUEROLA i SOLÀ. 26 anys. Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Màster en Ciència i Tecnologia de l'Aigua per la Universitat de Girona. Actualment treballa com a professora associada a la Universitat de Girona i en un Centre Psicopedagògic com a docent. Membre de l'Assemblea de la CUP de Torà des del 2007.

MARC BADIA i MIRAMUNT. 29 anys. Títol d'estudis de grau mitjà en Treballs forestals i conservació del medi natural. Forma part de diferents entitats culturals de la comarca, així com del diables de Sanaüja i de les caramelles d'Ardèvol. Membre del cos de Bombers Voluntaris de Torà.

MIQUEL ALBRICH i CALVO. 34 anys. Enginyer Tècnic Agrícola en Mecanització i Construccions Rurals per l'ETSEA de Lleida. Treballa com a Tècnic Agrícola en el sector carni. Forma part del grup de grallers de Torà com d'altres poblacions. Es presenta com a independent.

ROGER ESTEVE i MAS. 23 anys. Estudiant de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a la Universitat de Lleida. Vinculat a diverses organitzacions de l'Esquerra Independentista de caràcter  juvenil i estudiantil des de l'any 2007. Forma part de diverses entitats culturals de la comarca, com els geganters de la vila o els diables de Sanaüja. Membre del cos de Bombers Voluntaris de Torà i de l'ADF.

JOSEP ANTONI VILALTA i COLETES. 44 anys. Treballa com a conductor assalariat. Des del 1987 ha militat en diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista. Membre de l’Assemblea de la CUP de Torà des de la seva fundació i regidor de l’Ajuntament de Torà des del 1999. Al llarg dels anys ha participat en diferents entitats i campanyes, tant a nivell local com nacional.

JORDI MOLINS i MIRÓ. 29 anys. Ha estudiat de delineant a l'Institut Torrevincens a Lleida. Actualment treballa com a autònom en el sector del transport. Està vinculat a les llistes de la CUP des de 2003. És de Torà de tota la vida.

Per l’aprofundiment democràtic.

La defensa de la participació ciutadana ha estat, és i serà un dels eixos centrals del nostre programa polític. Per aquest motiu, en dues ocasions la CUP va presentar, sense que s’aprovés, una proposta de Reglament Orgànic Municipal (ROM) per a l’Ajuntament de Torà que incloïa:

·         La creació de Consells Municipals de participació ciutadana de caire sectorial (cultura, turisme, medi ambient, joventut, sanitat, esports, ensenyament, etc...) i territorial (dels diferents nuclis de població). La inexistència d’un reglament que n’estableixi clarament el funcionament provoca que aquest tipus d’organismes puguin ser utilitzats de manera arbitrària per l’Ajuntament. La creació d’una Comissió de Sanitat, l’any 2006, i la seva posterior desaparició, després de les eleccions de 2007 i amb alguns dels seus promotors al govern municipal, n’és un clar exemple.

·         La possibilitat de convocar consultes populars, si així ho sol·licitava el 10% de la població del municipi, amb el compromís que l’ajuntament consideraria vinculants els resultats.

·         La participació de veïnes i veïns als Plens Municipals, en qualsevol punt de l’ordre del dia i abans de cada votació (per tal que els regidors i regidores votin havent escoltat tothom que hagi volgut opinar o aportar informació sobre el tema sotmès a debat i votació).

·         L’accés de veïnes, veïns i entitats a la documentació municipal (especialment a les Actes dels Plens, de les Juntes de Govern Local i de les Comissions que han de poder ser consultades a la Biblioteca Municipal i per Internet)

De cara a aquest nou quadrienni considerem imprescindible l’aprovació immediata d’un ROM que, com a mínim, reculli els aspectes del projecte presentat, afegint-hi, si cal, noves aportacions que puguin fer-lo encara més participatiu.

Cal avançar cap a uns pressupostos participatius. L’ajuntament ha d’estudiar i difondre entre la població les experiències que en aquest àmbit ja funcionen en altres municipis, per tal de poder-ho posar en marxa de forma progressiva malgrat les limitacions que comporta disposar de poques partides de lliure disposició. Un pas en aquest sentit seria debatre en assemblees populars i posar a votació les obres que es demanen en els principals programes de subvencions per a cadascun dels quatre nuclis que hi tenen dret. En el cas del PUOSC els nuclis reconeguts són Torà, Sant Serni, Claret i Cellers.

Creiem que cal fer assemblees i consultes populars davant temes puntuals o problemàtiques concretes. En aquest sentit a finals de 2009 vam proposar que, aprofitant la consulta sobre la independència, es consultés als veïns i veïnes del municipi si volien formar part de la vegueria Central o de la de Ponent. Els altres dos grups no van acceptar-ho.

L’Ajuntament disposa del web www.tora.cat, on creiem que hi hauria d’haver penjada tota la informació municipal d’interès general (actes de Plens i de Juntes de Govern, ordenances, planejament urbanístic), especialment la que estigui en període obligatori d’exposició pública. El novembre de 2007 l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de la CUP on s’acordava penjar les actes dels plens al web municipal. Aquest acord no s’ha dut a terme.

L’Ajuntament ha d’utilitzar tots els mitjans possibles per a difondre informació municipal (convocatòries de plens, ofertes públiques d’ocupació, actes públics, etc...), incloses les xarxes socials.

Per una gestió transparent.

Cal evitar caure en una despesa descontrolada, en totes les partides pressupostàries, i més tenint en compte que amb l’aprovació (amb el vot en contra de la CUP) de dues operacions de crèdit, de 350.000 € (aprovada el desembre de 2009) i  de 200.000 € (aprovada el desembre de 2010), , la disminució d’ingressos (principalment els relacionats amb la construcció) i la segura disminució de les subvencions.

Continuarem defensant la màxima progressivitat possible en els impostos i les taxes municipals.

És necessària una major transparència en la contractació de personal per part de l’Ajuntament. En el cas dels llocs de treball fixes cal donar la màxima difusió a la convocatòria de places i no variar-ne substancialment les condicions laborals o salarials amb posterioritat a l’adjudicació de la plaça. Per a les substitucions temporals seria necessària la creació d’una borsa de treball, on puguin inscriure’s les persones interessades, per evitar que, amb l’excusa de la urgència, es contracti persones menys capacitades que altres que resten sense feina.

En l’àmbit laboral ens hem oposat sempre, i continuarem oposant-nos, a l’augment de les diferències salarials entre les persones que treballen per l’Ajuntament (tant entre el funcionariat i com entre el personal laboral).

Per un urbanisme al servei de la majoria.

L’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen poder real i on, per tant, es poden prendre decisions que, encara que no sigui de manera immediata, determinen com serà el nostre municipi en el futur. Els acords en aquest àmbit poden afavorir una minoria privilegiada o beneficiar una àmplia majoria de la ciutadania.

El preu dels habitatges a Torà continua sent excessivament car.  La capacitat d’influència de l’Ajuntament no és molt gran però sí que determinades polítiques municipals poden atenuar o, en cas contrari, agreujar aquesta situació. En aquest sentit creiem que cal:

·         Forçar la urbanització de les zones urbanes no desenvolupades. L’existència d’àmplies zones sense urbanitzar, al bell mig de la vila, només afavoreix l’especulació de la propietat, ja que aquesta gaudeix de l’augment del valor del sòl sense que li suposi cap cost. L’obertura de carrers en aquests espais suposaria una despesa per als propietaris que podrien recuperar posant a la venda un determinat nombre de parcel·les. Aquest augment de l’oferta hauria de comportar una baixada del preu del sòl.

·         Condicionar la concessió de llicències d’obra a l’obligació de dur a terme les obres d’urbanització. (Si no es fa així els venedors i/o promotors no urbanitzen i acaben pagant-ho posteriorment els compradors de l’habitatge).

El quadrienni anterior es va aprovar un polígon industrial, després de consensuar-ne la ubicació i l’extensió. Després de l’aprovació provisional es va trametre l’expedient als diferents organismes que en tenen competències. La majoria de les respostes van ser favorables i altres van proposar-hi modificacions. Durant els últims quatre anys l’equip de govern no ha portat al ple cap proposta de modificació per a poder complir els requisits exigits i poder aprovar definitivament el projecte. Continuem defensant la necessitat d’un polígon que permeti disposar de sòl industrial davant de qualsevol necessitat imminent sense caure en macroprojectes que comportin la requalificació de grans extensions de territori.

Defensarem la incompatibilitat entre fer de tècnic municipal i treballar per a interessos privats al propi municipi.

Sempre hem considerat una prioritat la lluita per l’eliminació de les barreres arquitectòniques: la primera moció presentada per la CUP el 1999 va proposar fer accessible... l’entrada al consultori! Aquests últims quatre anys hem insistit en la necessitat de fer accessibles a tota la ciutadania els diferents espais públics: vam presentar al·legacions, que van ser desestimades per l’Ajuntament, al projecte d’urbanització del carrer Montsec, perquè les voreres no complien les amplades mínimes del codi d’accessibilitat, i vam presentar una moció per a fer accessible l’espai cultural del Convent, que es va aprovar però encara no s’ha dut a terme.

Cal introduir criteris de sostenibilitat en la construcció d’habitatges i en els edificis municipals.

Un desenvolupament al servei de les persones.

La manca d’una oferta laboral suficientment diversificada per a atraure la gent jove del municipi un cop acabats els estudis és una de les principals mancances de la majoria de municipis rurals.

Una de les prioritats ha de ser la diversificació econòmica, per aquest motiu creiem que cal desencallar els tràmits per a l’aprovació definitiva del Polígon Industrial del Camí de Palouet.

L’obtenció o la pèrdua de serveis públics supramunicipals a la nostra Vila repercuteix en el comerç municipal. Cal defensar-los.

S’hauria de potenciar el mercat municipal.

Cal insistir en la reivindicació constant de la millora de serveis com la xarxa viària, les telecomunicacions o el subministrament elèctric i estudiar la viabilitat

d’una xarxa de distribució de gas.

Defensàvem la creació d’un Consell Municipal de Turisme, que prioritzés la promoció turística de Torà i de la Vall del Llobregós, tenint més en compte la situació geogràfica i les vies de comunicació que la divisió administrativa. No s’ha creat aquest consell però sí una Associació de Municipis de la Vall del Llobregós amb la mateixa finalitat, que valorem molt positivament. Ara cal que,  un cop constituïda, es posi en marxa actuacions concretes de promoció turística.